El segon disc de Sterlin és una veritable meravella. En la cançó
"Black-eyed", abans que entri el ritme sostingut amb elegància
pel baix, Adela Peraíta canta sobre una base de guitarres
acústiques: "you fell in love with the singer / I fell in love with the
song...", i un ha de preguntar-se de qui es va a enamorar abans aquesta
vegada, si de la cantant o de les cançons. I ho va a tenir difícil per
a arribar a una conclusió. Com cantava Bambino, és possible tenir dos
amors alhora. Tenint en el grup una veu tan bella i modulada com la
d'Adela, és obvi que el protagonisme en les cançons de Sterlin sempre
girarà al seu voltant. Però en aquest nou disc, les vestidures
instrumentals que envolten la melodia principal encaixen millor les
costures i troben el seu propi protagonisme en la retaguardia. Si el
sorprenent primer disc de Sterlin era el treball que havien realitzat
una sèrie de músics excel·lents amb les cançons que ja portava d'abans
el guitarrista i compositor Steve Withers, a "Destroy" ja podem gaudir
del treball comú d'un grup cada vegada millor conjunyit i més madur i
decidit. Ara totes les energies confluïxen cap al mateix punt (fins i
tot Toni Toledo concentra les seves forces en Sterlin, després de la
separació definitiva de Sexy Sadie), i el conjunt ha quedat
perfectament acabat amb l'arribada del nou teclista, Joey (Jaume
Amengual). Els sis, amb l'ajuda imprescindible del productor Rafa Rigo,
han treballat braç a braç en la creació d'un disc de so espectacular i
cançons rodones com sols, composicions plenes de vida que,
interpretades amb mestratge, acompanyen amb elegància i seguretat a una
de les millors veus del panorama del rock a Espanya.
Les lletres del disc s'han endurit considerablement (a la vista estan
títols com "Cursi it all", "Són of a bitch", "God gave m'a gun", el
mateix "Destroy"), i la noia més solitària del món, bé envoltada i
protegida, s'enfronta ara al món amb major energia. Com en "The good
die young", on pots escoltar-la mastegar les paraules amb agressivitat
continguda mentre la banda la segueix amb determinació on ella vulgui
dur-los.
Però "Destroy" és també un disc desesperadamente romàntic (una de les
cançons es titula "I love love"!), entenent la paraula en el seu sentit
més ampli: rebel, tendre, sentimental, airado, tozudo, idealista. De la
carícia al cop de puny,
i del final més rock a lo Primal Scream de "God gave m'a gun" al
crescendo de folk angelical que converteix la part final de "Son of a
bitch" en un dels moments més màgics i inoblidables del disc, "Destroy"
és un catàleg de moments estel·lars en la tradició del millor rock. A
seques, r-o-c-k , sempre il·luminats per aquest as en la màniga que és
la veu cristal·lina i brillant d'Adela. Trobaràs pocs discs com
aquest.
Joan Vich i Montaner
